Tres anys consecutius d’implacable i severa sequera, especialment en zones com el Penedès o el Priorat, han posat contra les cordes el vi català. No pocs ceps van acabar morint assedegats mentre el volum elaborat ha davallat notablement. La darrera verema ha suposat un alleujament, encara que encara no s’ha recuperat la producció mitjana anterior al període d’extrema sequera. Les turbulències econòmiques, especialment la recessió en molts mercats i les tensions aranzelàries, o el gradual descens en el consum de vins no han fet més que posar més pals a les rodes.
El president de la patronal dels vins catalans (Associació Vinícola Catalana), Eugeni Llos, recorda que la viticultura catalana està acostumada a gestionar la variabilitat climàtica, però reconeix que “la tendència a collites més curtes ens obliga a ser més eficients”. Assegura que “estem apostant per l’optimització de recursos, la tecnologia en vinya i l’adaptació varietal per garantir qualitat fins i tot amb menys volum”. Eugeni Llos entén que els aranzels “són un repte”, especialment en un mercat estratègic com és els EUA. Afirma que davant d’aquesta nova situació “els cellers catalans estan diversificant destinacions, reforçant la presència en mercats europeus i potenciant el valor afegit dels nostres vins mitjançant una aposta rotunda per la qualitat, per la sostenibilitat evidenciada en el nostre lideratge en superfície de vinya ecològica, i per l’enoturisme, que probablement és el nostre millor instrument de promoció”.
Creix l’interès pels vins de qualitat
El president de la patronal catalana dels vins també recorda que el consum global de vi està canviant, “però no parlem d’estancament, sinó de transformació”. En aquest sentit assenyala que “hi ha menys consum massiu, però més interès per vins de qualitat, sostenibles i amb identitat”. I a Catalunya hi veu oportunitats en segments premium i en experiències vinculades al vi. El repte, assegura, és “adaptar-se a nous hàbits, com la preferència per productes amb història i autenticitat”.
Per la seva banda, el president del Consell Regulador de la DO Qualificada Priorat, Salus Álvarez, afirma que la darrera collita ha estat superior a la dels anys anteriors, “la qual cosa s’ajusta molt a la demanda”. No amaga que els aranzels nord-americans han provocat un efecte de “lentitud”. I assegura que la majoria de cellers que comercialitzen als EUA ja han començat a contactar amb els seus importadors per establir criteris de col·laboració molt personalitzats entre celler i importador. Salus Álvarez confia que amb la campanya d’hivern es recuperi el mercat de vins negres.
El cava busca alternatives als EUA
Especial rellevància per a la Catalunya vitivinícola té la indústria del cava. Dues terceres parts de tots els raïms veremats a Catalunya es destinen a l’elaboració d’escumosos emparats per la DO Cava. Se n’elaboren 220 milions d’ampolles (segons les darreres dades anuals, de 2024) i s’exporta a 170 països de tot el món. El president de la patronal Associació d’Elaboradors de Cava, Joaquim Tosas, afirma que la collita obtinguda en la darrera verema és suficient per donar resposta a la demanda, malgrat ser encara un xic curta. L’escassetat de producte ha alterat l’estructura de l’oferta i la demanda, cosa que va fer apujar els preus dels raïms el 2024.
Tosas afirma que els aranzels de l’administració Trump “han tingut un impacte global, generant por als mercats frenant operacions”. També reconeix que des del sector del cava s’estan buscant models d’internacionalització “que ens facin menys dependents dels Estats Units”, tot i que reconeix que “hi ha empreses més exposades que d’altres”. Però també veu que la crisi aranzelària és un repte que pot esdevenir un avantatge competitiu amb els escumosos francesos i italians.
Les bombolles estan de moda
Les empreses elaboradores del cava han seguit diverses estratègies, des de repercutir el 15% d’increment aranzelari en el producte final a repartir la nova taxa entre el celler i l’importador. I des d’Aecava es recorda que hi ha hagut un increment del preu mitjà per ampolla sense que s’hagi estancat la demanda en termes generals.
El vi escumós ha liderat el creixement de les exportacions mundials en els darrers anys, a un ritme anual del 4,8% en valor i de l’1,9% en volum. Les bombolles estan de moda malgrat que el creixement de les exportacions d’escumosos s’ha alentit enguany. Des de 2017, i fins a l’interanual de juliol de 2025, el preu mitjà dels caves ha crescut un 17,6%, segons Del Rey Analysts of Wine Markets. En el mateix període els preus dels proseccos italians es van incrementar un 10,7% i els champagnes en un espectacular 34,7% (cosa que avui està llastrant les seves vendes). Des de Del Rey Analysts of Wine Markets s’afirma que “Espanya no és líder ni en valor ni en volum, i es troba relativament lluny dels seus dos principals consumidors”, que són França i Itàlia.
