Els viticultors demanen revaloritzar la feina dels qui cuiden la terra i produeixen el raïm en una jornada del canal Comer
Hauríem de fer una “oda a la pagesia”. La reivindicació, en boca d’un dels millors sommeliers, Josep Roca (El Celler de Can Roca). En temps d’abandonament de conreus, manca de relleu generacional, incendis forestals voraços i raïm pagat a preus injustos, clam coral per revaloritzar la feina dels qui cuiden i conreen la terra. Reputats viticultors van alçar la veu a la taula rodona organitzada ahir pel canal Comer al Tinglado 1 del port de Tarragona. L’objectiu, posar en valor la cultura vitivinícola d’una demarcació, Tarragona, amb set denominacions d’origen.
Referents com Sara Pérez (Mas Martinet i Venus La Universal) o Delfí Sanahuja, enòleg en cap de Bodegues Perelada, capaços d’elaborar grans vins i posicionar-los al mercat, però molt conscients de la fragilitat d’un sistema que arracona el productor malgrat saber que sense fruits no hi ha vins.
“La vinya és un enorme tallafocs, el pagès hauria d’estar en nòmina pel conjunt de la societat”
“La dignitat del pagès és la base”, va alertar Ester Nin, admirada viticultora i elaboradora del Priorat, en recordar els preus irrisoris a què han arribat a pagar el raïm collit pel seu germà: a 27 cèntims el quilo, i fa només tres anys. Ella mateixa va reconèixer que va voler marxar del camp, per la qual cosa se’n va anar a estudiar Biologia, però que va acabar tornant.
Un camí de tornada a casa que també va fer la seva gran amiga Sara Pérez. “Estem en una societat desvinculada del paisatge i de la producció”, va advertir Pérez en una deliciosa conversa a cinc veus, inclosa la de la periodista Cristina Jolonch. “Som arquitectes del paisatge, conrear vol dir això”, va afegir Pérez.
Uns paisatges amenaçats per l’emergència climàtica, amb sequeres i onades de calor cada cop més dures i persistents. “Les vinyes són un extraordinari tallafocs, com tots els conreus; el pagès hauria d’estar en nòmina pel conjunt de la societat”, va dir Nin.
“Que el pagès es pugui guanyar la vida, ho envejo de França. Necessitem emprenedors amb missatge perquè es puguin apujar els preus dels vins i es pagui més per la feina de la terra”, va demanar Roca. Ell mateix va relatar la seva experiència: li van oferir tres ampolles de vi per 4.500 euros que va saber després que el viticultor havia venut a 40 euros l’ampolla.
Van coincidir tots en la necessitat de fer pedagogia perquè els consumidors valorin l’esforç que suposa produir vi en regions com el Priorat, en una accidentada orografia que obliga a treballs manuals en ceps vells i poc productius. “No es pot comparar amb cap altra regió perquè al Priorat es produeixen mil quilos de raïm per hectàrea, trenta vegades menys que a altres zones”, va exemplificar Nin.
“Hem de reaccionar: els camps es perden, sense relleu generacional, i les vinyes moren per la calor i la manca de pluja”, va alertar Sanahuja. “Però soc optimista, les noves generacions estan més conscienciades”, va afegir.
Al final, Nin va treure un mapa amb totes les denominacions d’origen vinícoles catalanes. “Jo sempre ensenyo aquest mapa per fer pedagogia”.
