Wine Travel Observer (WTO) és un projecte impulsat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Enguany s’ha presentat la tercera fase de l’estudi, que reflecteix al detall com s’estructura l’oferta enoturística a Catalunya a partir d’una anàlisi exhaustiva basada en tres eixos claus i transversals: sostenibilitat, responsabilitat i innovació.
La primera edició, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l’estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, agències de viatges i empreses de serveis. El 2025 hi incorpora, per primera vegada, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.
Què sabem? Segons dades de WTO 2025, l’enoturisme català s’ha ampliat i s’ha fet més transversal. La relació entre vi, territori i visitant ja no es construeix només dins del celler, sinó també en restaurants, allotjaments, agències especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.
L’estudi identifica més de 1.600 projectes vinculats a l’enoturisme.
En xifres: Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D’aquests, 435 són cellers visitables. Això vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d’enoturisme. La dada és rellevant perquè confirma que gairebé un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d’obertura al públic.
Cellers visitables: Els cellers continuen sent la base més recognoscible de l’enoturisme català. L’estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.
En aquest àmbit, la responsabilitat territorial és una de les dimensions més consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculació amb proveïdors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l’any.
Algunes dades rellevants:
La presència digital bàsica està molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i això, l’aplicació de noves tecnologies en la gestió turística és més limitada: només el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estratègia per innovar.
Restaurants: L’informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d’enoturisme, amb 47 respostes analitzades.
Aquests restaurants no apareixen només com a llocs on es consumeix vi. També actuen com a espais de prescripció i com a punts de connexió entre el client, els vins catalans i els productors del territori.
La presència de vi de proximitat a les cartes és un dels indicadors més clars:
També hi ha avenços en gestió ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.
En canvi, la innovació digital avançada encara és limitada. Només el 8,5% disposa d’estratègies digitals avançades vinculades al vi.
Allotjaments: L’estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enoturístic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitació. Funcionen com a nodes d’acollida, recomanació i connexió amb el territori vitivinícola.
El seu paper s’observa sobretot en tres àmbits: presència de vi local, prescripció d’experiències i col·laboració amb agents del territori.
Algunes dades:
La digitalització existeix, però encara és bàsica. El 62,5% disposa de web i codis QR, però només el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius.
L’informe amplia la mirada de l’enoturisme incorporant agències, botigues, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi com a actors clau del sector.
Les agències ajuden a estructurar i comercialitzar experiències, mentre que botigues, agrobotigues i wine bars actuen com a espais de prescripció, venda i connexió amb el territori.
Conclusions del informe
El Wine Travel Observer 2025 mostra un enoturisme català en fase d’ampliació.
L’oferta ja no es concentra només en els cellers. El sistema incorpora nous agents gastronòmics, comercials, culturals, turístics i urbans.
Les principals conclusions de l’informe són:
